|
|
L'Espanyol i les Seleccions Nacionals CatalanesEl RCD Espanyol, a dia d’avui, no s’ha manifestat explícitament a favor de la participació de les Seleccions Catalanes en competicions esportives oficials. Tampoc ho ha fet en contra. Alguns poden qualificar aquesta posició com la de fer l’estruç; uns altres, com la mostra d’una finíssima diplomàcia vaticana. Jo diria que, més aviat, es tracta de l’aplicació de la dita del gallec que no saps mai si puja o baixa l’escala. Extrem que no ens hauria d’alarmar, doncs el Club que ara dirigeix el gendre de l’antic President de FECSA just abans de la OPA d’Endesa tampoc està gaire entusiasmat, pot ser perquè, com diu ell, el Barça ja és la Selecció Nacional de Catalunya. També ho diuen les Tres Bessones, però s’ha d’entendre que les pobres ja no s’aguanten ni els pets. Si em demanen que pensen els petits accionistes de l’Espanyol, que pensa l’APMAE envers aquest tema de les Seleccions, jo crec que mai ho hem discutit, ni en reunions de Junta ni en les nostres Assemblees. Clarament és un tema més proper als fòrums d’altíssimes Institucions, com podria ser el mateix RCD Espanyol, tot i que això no treu que algun dia puguem manifestar la nostra posició oficial com una Associació que sempre ha defensat l’absoluta identificació del nostre Club amb el país. Si em demanen que penso jo, diria, per una banda, que l’Espanyol, de moment, fa molt bé de passar de puntetes per damunt d’aquest paratge. El moviment “Pro Seleccions” ha estat molt polititzat des d'un cantó de l’arc i ja se sap que quan els polítics volen moure els fils és molt fàcil endevinar per què ho fan. Les conseqüències d’aquest fet serien la oficialitat de la Selecció Catalana de Pitch & Putt i la participació recent de Catalunya en la Copa d’Europa de Raquetes de Neu. O sigui, un èxit sense precedents. També es cert que la Selecció Catalana de Futsal jugarà l’Europeu aquest any i la de Patinatge, la Copa Amèrica, probablement en homenatge als indians del Maresme que varen fer fortuna per aquelles terres. D’altra banda, en el moment que els polítics catalans es posin majoritàriament d’acord i treballin, de veritat, per una Catalunya sense complexos que torni a encapçalar la direcció d’Espanya, el reconeixement internacional de les Seleccions Catalanes ha de donar-se amb una absoluta normalitat. Heus ací quan l’Espanyol, Institució centenària catalana, haurà d’estar donant suport incondicionalment a la UFEC (Unió de Federacions Esportives Catalanes) de la mateixa manera que ho va fer digne i impecablement a favor de la candidatura de Madrid pels Jocs Olímpics del 2012. Ja no valdran les tribulacions còmiques del nostre Director General Executiu, Sr. Pedro Tomàs, que es va abstenir en la votació de la Federació Espanyola de Futbol que significà la negativa a la celebració del Catalunya – USA l’octubre passat, per desprès treure una nota de suport a la petició de la Federació Catalana de Futbol de jugar el partit. Com a motiu de la seva abstenció, raons de defecte de forma, va justificar el Sr. Tomàs, sempre ell tant docte amb les normes FIFA i els reglaments UEFA. És clar que el President del Club que diu representar la Selecció Nacional de Catalunya va absentar-se miserablement en aquella votació. Resulta evident que l’afeccionat dels clubs de esports majoritaris, com ara el futbol o el bàsquet, donen primacia als seus clubs per damunt de les Seleccions. Jo, que em declaro nacionalista perico, tinc molt assumit que el meu Club ha de defensar, en matèria esportiva, el que la societat del país on està arrelat demana democràtica i majoritàriament. Respectant totes les sensibilitats polítiques dels seus abonats, l’Espanyol no pot mai amagar-se sota l’ala o vacil•lar per l’escala. Això no treu que em rasqui el cap pensant que en l’únic Catalunya – Espanya de futbol, jugat l’any 1924, els espanyols li van clavar set golets als catalans. Pot ser perquè Piera, Samitier i Zamora van escollir jugar amb Espanya. Si no dramatitzem tant les coses, si el tema concret de les Seleccions ens ho prenem amb naturalitat, tal com varen fer aquests tres homes, és possible que tot ens funcioni millor i fins i tot que ens divertim. Els patiments, les angoixes, els esclats d’alegria i les emocions fortes, entre d’altres, les tindrem per sempre reservades a la nostra autèntica Selecció Nacional que és el RCD Espanyol de Barcelona.
ROMAN ESCUER I MERCADÉ |
|---|
|
|---|