ENTREVISTA A ALBERTO FERNÁNDEZ DÍAZ Dimarts, 4 d’abril. A les 5 de la tarda, tal com estava fixat, ens endinsem a la Casa Gran, l’Ajuntament de Barcelona. Al seu despatx de Regidor ens està esperant Alberto Fernández Díaz, un home que sempre ha lluït, sense complexos, la seva passió per l’Espanyol. Soci i petit accionista, varem pensar en ell per conèixer el sentir d’un perico que no es va posicionar públicament a favor de cap de les dues candidatures al Consell d’Administració del R.C.D Espanyol de Barcelona, S.A.D que es van presentar a la darrera Junta General d’Accionistes. Vostè com es va fer de l’Espanyol o, millor dit, per què és de l’Espanyol? Per tradició familiar. Sóc el vuitè de deu germans i vaig començar a anar a Sarrià amb els meus germans grans, concretament al Gol Sud. De fet, al col.legi jo era "el Perico", de manera que, amb els anys, me n’he adonat que hi havia gent que es pensava que el meu nom era Pere o Pedro. Ara els meus tres fills són socis des de el seu naixement. Creu que l’Espanyol està ben arrelat a la societat catalana? Està, per raons d’origen, més arrelat a Barcelona que a Catalunya. La distància amb el Barça em sembla més petita a Barcelona que a Catalunya. El suport mediàtic i institucional, així com els èxits esportius, han possibilitat l’expansió del Barça en els darrers 25 anys, mentre que l’Espanyol ha patit les conseqüències de certs complexos de les institucions. És veritat que el Barça ja va obtenir una reqüalificació urbanística en ple franquisme, però crec que el règim no va afavorir ni al Barça ni a l’Espanyol. En qualsevol cas, ens tindríem que preguntar per què a Catalunya, a diferència del Llevant, d’Andalusia, de Madrid, del País Basc, i amb la pedrera de futbolistes i d’equips que tenim, només sembla que s’afavoreixi a un sol club. Què li manca a l’Espanyol, tot i ser un històric, ubicat a una ciutat i un país importants, per ser un club gran? Li manca, a més del suport institucional que esmentàvem, el ser capaç de formar un bloc de jugadors pel primer equip que tingui continuïtat, durant quatre o cinc anys, que es consolidi i doni estabilitat al club. Això s’ha de fer amb fitxatges que marquin diferències juntament amb jugadors de la casa. L’Espanyol seria un equip guanyador, amb un model diferent respecte al Barça, un model vertebrat en la pedrera i que faci de l’Espanyol la referència del futbol base a Catalunya. Creu que els mitjans de comunicació i en especial la televisió publica catalana (TV3) ens tracten adequadament? Hi ha discriminació mediàtica envers l’Espanyol? Sens dubte hi ha discriminació. Als mitjans privats no se’ls pot exigir, però als públics... La Televisió de Catalunya ens discrimina, potser per criteris d’audiència i comercials. Però si és així, que traslladin aquests criteris també a altres àmbits de la seva programació. La prova la tenim en la semifinal de Copa jugada a Corunya. Van oferir-nos, per contra, un partit de costellada (homenatge a Albertini). Per què l’Ajuntament de Barcelona deixa que l’Espanyol marxi de la ciutat? És conscient la ciutat de Barcelona que Montjuïc tornarà a ser un estadi "okupat", és a dir, deixat i ple de males herbes quan se’n vagi l’Espanyol? Sens dubte, hi ha el risc d’Estadi fantasma. Jo ja vaig proposar la reconversió de l’Estadi Olímpic en un estadi de futbol per evitar la nostra marxa, però... En qualsevol cas, l’arribada a Cornellà permetrà un creixement de l’Espanyol cap a la Barcelona real, la gran Barcelona del segle XXI. Seria interessant, però, que l’Espanyol tingués la seva seu social a Barcelona, en un edifici singular de la ciutat que l’Ajuntament ens podria cedir. Ens consta, per que així ho ha repetit arreu la Penya Manigua, que vostè té molt a veure en la decisió de l’Ajuntament de posar, per fi, l’any 2005 el nom del fundador de l’Espanyol a un carrer de Barcelona. Que passin més de 100 anys per tenir aquest carrer, és culpa de l’Ajuntament o de l’Espanyol? Per què? Simplement era una qüestió de sensibilitat. La petició era, relativament, recent en el temps, però és veritat que l’Ajuntament va eternitzar la seva resposta. També és veritat que l’Espanyol, com institució, no ho havia demanat formalment. Ara bé, crec que hi ha temes que no són exclusius del Consell d’Administració, i que s’ha de fomentar l’actuació de les penyes i dels socis de l’Espanyol. L’any passat va haver-hi una ampliació de capital de la SAD. Sota el seu parer, va ser encertada? Què opina de la nova distribució del capital social? Em preocupa que desprès de cada ampliació s’esquerden més les dues masses socials de l’Espanyol: la del capital i la dels socis. La força de l’accionariat de l’Espanyol és que encara els socis decideixen. Però em fa por que es pugui perdre aquesta particularitat. Què opina d’un Espanyol amb tantes vinculacions polítiques dins del Baix Llobregat? Vull creure que es tracta d’ unes vinculacions de caire conjuntural. I només per raons del nou Estadi, considerant-les així necessàries. Però l’Espanyol ha de ser un club de futbol, plural, amb una sola ideologia: la blanc-i-blava. S’està parlant d’una imminent nova ampliació de capital, pot ser en un termini curt de temps. Amb tot, la creu vostè necessària? Es va enderrocar Sarrià per pagar deutes. Es va fer la darrera ampliació de capital per possibilitar el trasllat a Cornellà. Ara mateix no veig cap raó afegida imminent per fer una nova ampliació. L’Espanyol és una SAD peculiar, amb més de deu mil accionistes. Creu que el model inicial de pluralitat està en perill? No crec que el model plural estigui en perill. Però sí que es pot donar que la pluralitat no sigui decisiva i que el model inicial, idíl.lic, s’aturi. És a dir, que siguem plurals en número d’accionistes i en carnets de soci, però minoritaris dins de la força de l’accionariat. Quina importància li dóna vostè al petit accionista dins de l’Espanyol? Quina opinió li mereix l’Associació de Petits i Mitjans Accionistes - APMAE? A l’Associació la conec i crec que fa una tasca molt important doncs el petit accionista és la realitat de l’Espanyol. Ens apropa a la utopia d’una Societat Anònima Esportiva on la massa social, entesa com accionista i com soci de carnet, siguin la mateixa cosa. Ens apropa al perico de sentiment. Varem coincidir en una pausa de la Junta General d’Accionistes celebrada al Fòrum el mes de febrer. Quina opinió té d’aquella Junta? En realitat va ser la primera vegada que vaig assistir a una Junta d’Accionistes de l’Espanyol. Sempre he desitjat que no s’ interpretés políticament la meva assistència i per això ni em vaig posicionar, ni ho faré mai mentre estigui en el món de la política. Ens va agradar molt quan en una entrevista recent per un canal de TV li feien la pregunta: "Dani o Lara?" i vostè va contestar: "Espanyol". Creu que l’Espanyol necessita un canvi substancial, una mena de refundació, unes noves propostes, noves persones? L’Espanyol del segle XXI afronta, forçosament, nous reptes i segurament necessita nous protagonistes. Però no pas des del trencament, sinó més aviat des de l’ addició. No podem deixar-nos perdre persones que, a més dels seus cognoms, han fet Espanyol. Tanmateix, a la vegada, s’ha d’obrir l’Espanyol a noves realitats. La pròpia dinàmica ens portarà un Espanyol nou, amb gent que s’impliqui amb feina i compromís. Jo diria que "ni trencar, ni tancar". Per acabar, ens agradaria saber el seus pronòstics: ¿Guanyarem la copa del rei? Sí, 2 a 1... i patint. ¿Continuarem l’any vinent a primera divisió? Sí, i no haurem d’esperar a la darrera jornada. Que així sigui, Alberto. Agrair-te la teva amabilitat i la dels teus col.laboradors, la Gemma Gesa i l’Alberto Nicolau. Sincerament ha estat un plaer conversar amb tu i, com no, fer-ho d’aquest club que tots estimem. Entrevista realitzada per Xavier Pujol i Roman Escuer.